Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Joan 16,20-23
En veritat, en veritat us dic que plorareu i us doldreu, mentre que el món s'alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria. La dona, quan ha d'infantar, està afligida, perquè ha arribat la seva hora; però així que la criatura ha nascut, ja no es recorda més del sofriment, joiosa com està perquè en el món ha nascut un nou ésser. També ara vosaltres esteu tristos, però el vostre cor s'alegrarà perquè us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà. Aquell dia no em fareu cap més pregunta.
"En veritat, en veritat us ho dic: tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Jesús compara la fe con un parto, que es fruto de una larga y ardua gestación. La fe no es el resultado repentino de alguien que se cree brillante y, por tanto, dispuesto a creer, ni la fe es el resultado espontáneo de una condición natural de vida. En definitiva, aquí se toca con mano el hecho de que no se nace cristiano, sino que se llega a serlo, y además asumiendo un compromiso serio. En efecto, al igual que en el embarazo la mujer participa personalmente en el crecimiento de una nueva vida acogida en su seno, pero al mismo tiempo el desarrollo del niño no es fruto ni su capacidad ni de ningún don, así la Palabra de Dios, si es acogida en el corazón crece y se desarrolla, genera una nueva vida no porque seamos especialmente merecedores o capaces, sino porque la Palabra de Dios actúa con fuerza en quien la acoge y obra eficazmente, a pesar de las miles de dificultades que con demasiada frecuencia encontramos. No debemos desanimarnos por las dificultades que a menudo encontramos, debido a nuestras propias limitaciones, para vivir la Palabra de Dios, ni por la facilidad con que la dejamos escapar porque la practicamos poco o creemos conocerla. El trabajo del encuentro con la Palabra de Dios requiere paciencia y perseverancia. Si dejamos que la Palabra de Dios entre en nuestro corazón y no nos resistimos a ella, sentiremos crecer en nosotros al hombre interior. Este es el don del que habla el Evangelio. Y nadie nos lo puede negar ni quitar, porque es fruto de la escucha fiel.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
