LA PREGÀRIA CADA DIA

Litúrgia del diumenge
Paraula de déu cada dia

Litúrgia del diumenge

Festividad de la Santísima Trinidad
Recuerdo de san Felipe Neri (+ 1595), "apóstol de Roma".
Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Litúrgia del diumenge
Diumenge 26 de maig

Festividad de la Santísima Trinidad
Recuerdo de san Felipe Neri (+ 1595), "apóstol de Roma".


Primera Lectura

Deuteronomi 4,32-34.39-40

"Investiga el passat, les èpoques que t'han precedit, d'ençà que Déu va crear la humanitat sobre la terra. Demana d'un cap a l'altre del món, a veure si mai ha succeït un fet tan gran, si s'ha sentit mai res de semblant. ?Hi ha cap poble que hagi sentit la veu de Déu que li parlava des del mig del foc, com tu l'has sentida, i hagi continuat amb vida? ?O cap altre déu que hagi gosat arrencar un poble que vivia en poder d'un altre per fer-se'l seu? Vosaltres mateixos heu vist tot el que ha fet a Egipte el Senyor, el vostre Déu, valent-se de proves, senyals i prodigis, combatent amb mà forta i braç poderós, amb gestes esglaiadores. Reconeix, doncs, avui, que el Senyor és l'únic Déu: ni dalt al cel ni aquí baix a la terra no n'hi ha d'altre; recorda-ho sempre en el teu cor. Observa els seus decrets i els seus manaments que avui et dono, perquè tu i els teus descendents sigueu feliços, i tingueu llarga vida en el país que el Senyor, el vostre Déu, us dóna per sempre.

Salm responsorial

Salm 32 (33)

Ant?fona

Lloeu el Senyor pel seu amor.

- Justos, aclameu el Senyor;
fareu b? de lloar-lo, homes rectes.

- Celebreu el Senyor amb la lira,
canteu-li amb l?arpa de deu cordes;

- dediqueu-li un c?ntic nou,
toqueu acompanyant l?aclamaci?.

- Perqu? la paraula del Senyor ?s certa,
es mant? fidel en tot el que fa.

- Estima el dret i la just?cia,
la terra ?s plena del seu amor.

- Amb la paraula el Senyor ha fet el cel,
amb l?al? de la boca ha creat l?estelada.

- Com dins un orde, recull l?aigua dels mars,
ret? els oceans en el seu llit.

- Que tota la terra veneri el Senyor,
que el temin els habitants del m?n.

- A una paraula seva, tot comen??;
a una ordre d?ell, tot exist?.

- El Senyor desf? els plans de les nacions,
tira a terra els prop?sits dels pobles;

- per? els plans del Senyor persisteixen,
mant? per sempre els prop?sits del seu cor.

- Feli? la naci? que t? el Senyor per D?u,
el poble que ell s?ha escollit per heretat.

- El Senyor guaita des del cel,
observa un per un tots els homes.

- Des del lloc on resideix
es fixa en els qui poblen la terra;

- ell, que ha modelat un per un tots els cors,
penetra totes les seves accions.

- No ?s un gran ex?rcit el que salva els reis,
ni tenir molta for?a allibera el valent;

- els cavalls no valen res per a guanyar una vict?ria,
la seva envestida no salva ning?.

- Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l?amor que els t?;

- ell rescata de la mort la seva vida
i els retorna en temps de fam.

- La nostra ?nima es deleix pel Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.

- ?s l?alegria del nostre cor,
i el seu sant nom ens d?na confian?a.

- Que el teu amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta ?s l?esperan?a que posem en tu.

Segona Lectura

Romans 8,14-17

Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: "Abbà, Pare!" Així l'Esperit mateix s'uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell.

Lectura de l'Evangeli

Al?leluia, al?leluia, al?leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al?leluia, al?leluia, al?leluia.

Mateu 28,16-20

Els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure'l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. Jesús s'acostà i els va dir:
-He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.

 

Al?leluia, al?leluia, al?leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al?leluia, al?leluia, al?leluia.

Homilia

El tiempo de después de Pentecostés es el tiempo para que la Iglesia lleve a cabo la misión de llevar el Evangelio a todos los pueblos. Aquellas lenguas de fuego que recibieron los discípulos el día de Pentecostés no desaparecieron con el ocaso de aquel día. Son el verdadero tesoro de sabiduría que el Señor concedió a sus discípulos para que se dejen guiar por su calor y por su luz para reunir en la unidad a aquellos que están dispersos y son esclavos de los señores de este mundo. Por eso el apóstol Pablo escribe a los romanos: "Vosotros no habéis recibido un espíritu de esclavos para recaer en el temor; antes bien, habéis recibido un espíritu de hijos adoptivos que nos hace exclamar: ¡Abbá, Padre!" (Rm 8,15).
En Pentecostés nace una Iglesia de pueblo que habla con claridad y con una nueva fuerza la lengua del amor por todos, la lengua de la paz entre todos los pueblos. La fiesta de la Trinidad nos recuerda la urgencia de la tarea que el Señor confía a su Iglesia. La fiesta de hoy es una nueva invitación a entrar en el propio dinamismo de Dios y a vivir su misma vida de amor y de compasión por toda la familia humana. El Señor hace realidad la salvación -como dice el Vaticano II- reuniendo a los hombres y a las mujeres a su alrededor en una gran familia sin límites. La salvación se llama, precisamente, comunión con Dios y entre los hombres.

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.