LA PREGÀRIA CADA DIA

En la basílica de Santa María de Trastevere se reza por la paz.

Lectura de la Paraula de Déu

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Daniel 9,4-10

"I vaig pregar al Senyor, el meu Déu, amb aquesta confessió:
"-Ah, Senyor, Déu gran i terrible, que mantens l'aliança i l'amor amb els qui t'estimen i guarden els teus manaments! Hem pecat, hem comès el mal, som culpables i rebels. Ens hem apartat dels teus manaments i de la teva Llei. No vam escoltar els teus servents, els profetes, que parlaven en nom teu als nostres reis, als nostres caps, als nostres pares i a tota la gent del país. Tu has estat bondadós, Senyor, però a nosaltres tan sols ens queda la vergonya que passen avui els homes de Judà, els habitants de Jerusalem i tot el poble d'Israel, els de prop i els de lluny, escampats per tots els països on tu els vas dispersar perquè t'havien estat infidels. A nosaltres, Senyor, als nostres reis, als nostres governants, als nostres pares, tan sols ens queda la vergonya que passem, perquè hem pecat contra tu; en canvi, tu, Senyor, Déu nostre, ets misericordiós i perdones les nostres rebel?lions. Nosaltres, Senyor, Déu nostre, no t'hem escoltat quan ens deies que seguíssim les instruccions que ens donaves mitjançant els teus servents, els profetes.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Las palabras del profeta Daniel comienzan con una sincera confesión de la infidelidad del pueblo, que reconoce el pecado cometido y se siente avergonzado: "Tú, Señor, eres justo; a nosotros hoy nos humilla la vergüenza" (v. 7). Lo confiesan tanto los que se quedaron en la patria como los que residen en tierras de exilio. Todos, igualmente y sin distinción de clase, son conscientes finalmente de su grave pecado, que de alguna forma acompaña las tragedias que se han abatido sobre ellos. Es cierto que la ruptura del pacto exigiría una condena por parte de Dios, el profeta es consciente de ello. Aun así, reza con audacia: se dirige a Dios intercediendo por el pueblo para que en su gran misericordia tenga compasión de él. En verdad la confesión de las culpas abre el camino a la petición de perdón. El profeta se identifica con todo el pueblo e intercede por la salvación de Jerusalén. Es una actitud que recuerda la de Abrahán, que invoca a Dios para salvar la ciudad de Sodoma; o la de Moisés, que se presenta ante Dios para interceder por el pueblo. En los momentos difíciles de la historia uno se debe interrogar sobre sus infidelidades y su responsabilidad: cuando se desperdicia el don de la paz es necesario sentir, como Daniel, la vergüenza de haberse alejado del Señor. El Señor escucha la oración de Daniel y le indica un tiempo para "poner fin al delito, sellar los pecados y expiar la culpa" (Dn 9,24): las setenta semanas tras las cuales tendrá lugar el perdón jubilar. La fe en la misericordia de Dios es la clave de la eficacia de la oración de Daniel. Es lo que Jesús repite muchas veces, a sus discípulos y a nosotros.