Recuerdo de san Cirilo, obispo de Jerusalén (+ 387). Oración por Jerusalén y por la paz en Tierra Santa.
Recuerdo de san Cirilo, obispo de Jerusalén (+ 387). Oración por Jerusalén y por la paz en Tierra Santa.
Lectura de la Paraula de Déu
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
L'Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Isaïes 1,10.16-20
Escolteu la paraula del Senyor,
prohoms de Sodoma!
Estigues atent a l'advertència del nostre Déu,
poble de Gomorra!
Renteu-vos, purifiqueu-vos.
Traieu de davant meu les vostres accions dolentes,
deixeu de fer el mal,
apreneu a fer el bé,
busqueu la justícia,
detureu l'opressor,
defenseu l'orfe,
pledegeu a favor de la viuda.
"Veniu després i veurem qui té raó
-diu el Senyor.
Tot i que els vostres pecats són com l'escarlata,
es tornaran blancs com la neu;
tot i ser vermells com el carmí,
es tornaran com la llana,
només que vulgueu escoltar;
llavors menjareu el bo i millor de la terra.
Però si no voleu i us revolteu,
l'espasa us devorarà.
Jo mateix, el Senyor, he parlat."
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Con la referencia a la ciudad de Gomorra, el profeta recuerda la inminencia del juicio de Dios sobre el pueblo de Jerusalén, advirtiendo a todos con severidad: "Oíd una palabra del Señor... Escuchad una instrucción de nuestro Dios" (v. 10). El Señor no se dirige al pueblo con palabras genéricas de exhortación, no concibe la relación con él de forma irénica o fríamente ritual. La alianza del Sinaí exige responsabilidad por ambas partes. Ya en otras páginas de la Escritura el Señor afirma que no desea un culto ritual separado de la búsqueda de la justicia y del amor a los pobres. El profeta no deja de recordar a todos el pensamiento de Dios: "Quitad vuestras fechorías de delante de mi vista" (v. 16). Y añade: "Desistid de hacer el mal, aprended a hacer el bien, buscad lo justo, dad sus derechos al oprimido, haced justicia al huérfano, abogad por la viuda" (v. 17). Este es el modo de rendir el verdadero culto a Dios: no puede haber separación entre el culto litúrgico del altar y el culto de la justicia y la atención a los pobres. Son dos cultos inseparables, y quien los practica entra de nuevo en el horizonte de esa infinita misericordia que salva de cualquier pecado. En efecto, dice el Señor: "Así fueren vuestros pecados como la grana, cual la nieve blanquearán. Y así fueren rojos como el carmesí, cual la lana quedarán" (v. 18). Es la victoria del amor de Dios sobre todo pecado, tan solo con que nos dejemos abrazar, amar e instruir por él: "Si aceptáis obedecer, lo bueno de la tierra comeréis" (v. 19).
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
