LA PREGÀRIA CADA DIA

Lectura de la Paraula de Déu

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Gènesi 37,3-4.12-13.17-28

Israel estimava més Josep que cap altre dels seus fills, perquè l'havia tingut quan ja era vell, i li havia fet teixir una túnica de mànigues amples. Els seus germans s'adonaven que el seu pare el preferia a tots ells; per això el detestaven i no eren capaços de parlar-li amigablement.
Els germans de Josep havien anat a Siquem a pasturar els ramats del seu pare. Un dia, Israel va dir a Josep:
-Els teus germans són a Siquem amb els ramats. He pensat d'enviar-t'hi.
Josep va respondre:
-Aquí em tens, pare.
L'home li va dir:
-Ja són fora d'aquí. He sentit que deien: "Anem a Dotan."
Josep anà, doncs, a buscar els seus germans i va trobar-los a Dotan. Ells el veieren de lluny i, abans que se'ls acostés, maquinaven de matar-lo. I es deien entre ells:
-Mireu, aquí ve el somiador. Vinga, matem-lo, tirem-lo a qualsevol cisterna i direm que una bèstia ferotge l'ha devorat. Així veurem com acaben els seus somnis.
Però Rubèn, que ho va sentir, volent salvar-lo de les seves mans, digué:
-No el matem!
I va afegir:
-No us taqueu de sang! Tireu-lo en aquella cisterna del desert, però no li poseu les mans al damunt!
Rubèn volia salvar-lo i tornar-lo al seu pare. Quan Josep va arribar on eren els seus germans, li van treure la túnica de mànigues amples, el van agafar i van tirar-lo a la cisterna, que era buida, sense aigua. Després s'assegueren a menjar. Tot menjant, van veure passar una caravana d'ismaelites que venia de Galaad, amb els camells carregats de resines aromàtiques -goma adragant, estorac i làdanum-, que transportaven a Egipte.
Aleshores Judà va dir als seus germans:
-Què en traurem de matar el nostre germà i d'encobrir la seva sang? Venem-lo als ismaelites, però no li posem la mà al damunt, que al capdavall és germà nostre, de la nostra pròpia sang.
Els seus germans se'l van escoltar.
Uns marxants medanites que passaven per allà van treure Josep fora de la cisterna. Els germans de Josep el vengueren als ismaelites per vint peces de plata, i ells se'l van emportar a Egipte.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Esta página del libro del Génesis relata la historia de José, hijo de Jacob y de su esposa favorita, Raquel, cuando los hermanos, presos de la envidia a causa de su posición en la familia y también de sus sueños, buscaron quitárselo de en medio. Es una historia emblemática que nos lleva a entrever en él -hombre justo condenado por envidia- la figura de Jesús, vendido y condenado injustamente por la envidia de los sacerdotes, escribas y fariseos, con la complicidad de los romanos y de los habitantes de Jerusalén. Rubén, el hermano mayor de José, convence a los hermanos de no matarlo, sino de venderlo a unos mercaderes. Ellos, tras haberlo comprado, lo condujeron al país de Egipto. Allí José, mostrando notables capacidades de gestión, llega a los puestos más altos de la sociedad egipcia, hasta convertirse en uno de los más estrechos colaboradores del faraón. Sabemos que José no se vengará de sus hermanos; es más, en el momento dramático de la carestía se convertirá en su salvador y el de su padre, no sin antes recomponer la relación de fraternidad, herida por los hermanos. La historia de José nos ayuda a comprender lo que le sucedió a Jesús, y que nos salva del pecado y de la muerte como hizo José con sus hermanos. La salvación comienza cuando nos apartamos de la triste condición de la soledad para ser acogidos nuevamente en una fraternidad con rasgos de familia, en una nueva red de vínculos y relaciones basada no en la sangre, sino en el espíritu del amor que el Señor mismo nos da. Nos hace así partícipes de su visión, de su gran sueño para el mundo: hacer de todos los pueblos de la tierra una gran familia, que tiene a Dios como padre y a él como primogénito de todos nosotros.