Recuerdo de san Óscar Arnulfo Romero, mártir, asesinado en 1980 sobre el altar durante la celebración de la eucaristía en El Salvador. Recuerdo de la masacre de las Fosas Ardeatinas, que tuvo lugar en 1944 en Roma, donde los nazis asesinaron a 335 personas.
Recuerdo de san Óscar Arnulfo Romero, mártir, asesinado en 1980 sobre el altar durante la celebración de la eucaristía en El Salvador. Recuerdo de la masacre de las Fosas Ardeatinas, que tuvo lugar en 1944 en Roma, donde los nazis asesinaron a 335 personas.
Lectura de la Paraula de Déu
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
2n Reis 5,1-15
Naaman, el general en cap de l'exèrcit del rei dels arameus, era un personatge molt considerat, íntim del seu sobirà, perquè per mitjà d'ell el Senyor havia concedit la victòria a l'exèrcit arameu. Era un bon guerrer, però tenia la lepra.
Els arameus, en una incursió, s'havien endut captiva del territori d'Israel una noieta, que va quedar al servei de la dona de Naaman. Aquesta minyona va dir a la seva mestressa:
-Tant de bo que el meu senyor anés a veure el profeta que hi ha a Samaria! El curaria de la lepra.
Naaman ho va comunicar al seu sobirà:
-La noia vinguda del país d'Israel ha dit tal i tal cosa.
El rei dels arameus va respondre:
-Vés-hi. Et faré una carta per al rei d'Israel.
Naaman va emprendre la marxa. Portava trenta mil peces de plata, sis mil peces d'or i deu vestits nous. En arribar, va presentar al rei d'Israel la carta, que deia: "Juntament amb la present carta, t'envio el meu servent Naaman perquè el curis de la lepra."
Quan el rei d'Israel va llegir aquella carta, es va esquinçar els vestits i exclamà:
-Que potser sóc un déu, capaç de donar la mort o la vida, perquè m'enviï aquest home i em digui que el curi de la lepra? Fixeu-vos-hi bé i veureu com només busca raons!
Eliseu, l'home de Déu, va sentir a dir que el rei d'Israel s'havia esquinçat els vestits i envià a dir-li:
-Per què t'has esquinçat els vestits? Que aquest home em vingui a veure i sabrà que hi ha un profeta a Israel.
Naaman va arribar amb els seus cavalls i el seu carruatge i s'aturà a l'entrada de la casa d'Eliseu. Aquest va enviar un missatger que li digués:
-Vés, renta't al Jordà set vegades i la teva pell quedarà neta de la lepra.
Naaman es va enfadar i se'n tornava tot dient:
-Jo em pensava que sortiria ell en persona i, dret, invocaria el nom del Senyor, el seu Déu, mouria la mà cap a la meva pell malalta i així la lepra fugiria. ?És que els rius de Damasc, l'Amanà i el Parpar, no valen més que totes les aigües d'Israel? ?No podia jo rentar-me en qualsevol d'ells i així quedar net de la lepra?
Va fer mitja volta i se n'anava tot indignat. Però els seus servidors es van acostar per parlar-li. Li digueren:
-Pare, si el profeta t'hagués prescrit una cosa difícil, no l'hauries feta? Doncs molt més si tan sols t'ha dit: "Renta't i quedaràs net de la lepra."
Llavors Naaman va baixar al Jordà, va banyar-s'hi set vegades, tal com l'home de Déu li havia dit, i la seva pell es tornà com la d'una criatura acabada de néixer: havia quedat net de la lepra. Després retornà amb tot el seu seguici a casa de l'home de Déu, hi entrà i, dret davant d'ell, va proclamar:
-Ara sé del cert que en tota la terra no hi ha cap més déu que el Déu d'Israel. Fes-me la mercè d'acceptar un present d'aquest servent teu.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Naamán (que en hebreo significa "fascinante") es un "hombre notable" protegido incluso por el Señor por su victoria sobre los arameos, pero está enfermo de lepra. Sus cualidades humanas, su estatus y su poder no anulan su fragilidad. Entre los deportados de su casa había una muchacha israelita, que sugiere a la esposa de Naamán que fuera a ver al profeta Eliseo, que podía librarle de la lepra. La fe de aquella "muchacha" desencadena la curación del "hombre notable" arameo. Es una confirmación más de la eficacia de la fe, que es más fuerte que el poder humano. El rey de Israel, después de leer la carta con la petición de curación del general, se enfada, no comprende lo que pasa, como tantos creyentes que se quedan en la superficie de los hechos, y no se esfuerzan por entender las situaciones humanas a la luz de las Sagradas Escrituras. Eliseo, en cambio, atento a la Palabra de Dios y a los "signos" de Dios en la historia, al enterarse corrige al rey y manda a un mensajero para decirle a Naamán que se bañe siete veces en el Jordán. Al acabar estaría curado. Esta simple invitación desconcierta y enfada a Naamán. Piensa que se trata de un simple rito terapéutico, no de un gesto exquisitamente religioso: obedecer al profeta es obedecer a Dios mismo. Su obediencia sencilla, aunque no plenamente consciente, derrota al mal: al finalizar las inmersiones "su carne volvió a ser como la de un niño pequeño y quedó limpio". Naamán no solo fue curado en el cuerpo, sino también en el corazón. Comprendió que en las palabras del profeta habitaba Dios, e hizo su profesión de fe en el Dios de Israel: "Ahora conozco que no hay en toda la tierra otro Dios que el de Israel".
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
