Fiesta de la Anunciación del Señor a María. Recuerdo del beato Omeljan Kovc, sacerdote greco-católico ucraniano asesinado en el campo de concentración de Majdanek en 1944 por haber defendido a los judíos de la persecución.
Fiesta de la Anunciación del Señor a María. Recuerdo del beato Omeljan Kovc, sacerdote greco-católico ucraniano asesinado en el campo de concentración de Majdanek en 1944 por haber defendido a los judíos de la persecución.
Lectura de la Paraula de Déu
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
L'Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Lluc 1,26-38
El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, compromesa en matrimoni amb un home de la casa de David que es deia Josep. El nom de la noia era Maria. L'àngel entrà a trobar-la i li digué:
-Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.
Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L'àngel li digué:
-No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.
Maria preguntà a l'àngel:
-Com podrà ser això, si jo sóc verge?
L'àngel li respongué:
-L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible.
Maria va dir:
-Sóc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula.
I l'àngel es va retirar.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
La liturgia de la Iglesia quiere hacernos recordar con una fiesta especial el día en que el ángel fue enviado a Nazaret para anunciar a María que sería la madre de Jesús. Hay un vínculo entre esta fiesta y el misterio de la Pascua que estamos a punto de celebrar. En el anuncio del ángel está ya presente ese amor del Padre que tanto ama a los hombres como para mandar a su Hijo para salvarlos. Podríamos decir que la historia del amor de Dios por el hombre tiene un nuevo comienzo en aquel anuncio. Dios no solo no ha olvidado a los hombres, sino que manda a su propio Hijo a través del sí de aquella muchacha de Nazaret. María es una joven como las demás. Y sin embargo sobre ella se había posado la mirada del Señor, convirtiéndose en la primera en ofrecer su vida por el sueño de amor del Padre. En esta fiesta, mientras contemplamos la grandeza del amor del Señor, admiramos también el sí de aquella jovencita de Galilea. María acogió la invitación del Padre y, desde entonces, no se ha alejado de ese amor: aceptó plenamente la llamada a ser sierva de un designio más grande. No era fácil ni por descontado. Cuando el ángel le dijo que era llena de gracia, María se turbó. No tenía una gran consideración de sí misma, se sentía nada ante Dios. Sin embargo, el ángel la conforta: "No temas, María, porque has hallado gracia delante de Dios, vas a concebir en el seno y vas a dar a luz un hijo a quien pondrás por nombre Jesús". No se nos ha concedido conocer los pensamientos de María en ese momento. Podría haber dicho que no y permanecer en su tranquilidad, continuando la vida de siempre, pero respondió que sí. Toda su vida se transformó, y con ella la historia de toda la humanidad.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
