Recuerdo de la oración del papa Francisco en tiempo de pandemia en el 2020, en la plaza de San Pedro. Oración por las víctimas y los enfermos de covid-19 y de toda epidemia.
Recuerdo de la oración del papa Francisco en tiempo de pandemia en el 2020, en la plaza de San Pedro. Oración por las víctimas y los enfermos de covid-19 y de toda epidemia.
Lectura de la Paraula de Déu
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Jeremies 7,23-28
El precepte que els vaig donar era aquest: 'Escolteu la meva veu, i jo seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble. Seguiu els camins que us prescric, i tot us anirà bé.' Però ells no em van escoltar ni van fer cas de mi: van seguir el seu propi parer, sortit del seu cor obstinat i pervers; em van donar l'esquena, i no la cara. Des del dia que els vostres pares van sortir del país d'Egipte fins avui, no m'he cansat d'enviar-vos cada dia els meus servents, els profetes. Però vosaltres no m'heu escoltat ni heu fet cas de mi: heu anat a la vostra, heu estat pitjors que els vostres pares."
"Els repetiràs aquestes paraules, però no t'escoltaran; els cridaràs, però no et respondran. Digues-los aleshores: "Aquest és el poble que no escolta el Senyor, el seu Déu, ni accepta que ell el corregeixi. No té mai la veritat als llavis, l'ha perduda del tot."
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Jeremías retoma casi al pie de la letra el mandamiento del Deuteronomio: "Escuchad mi voz". Por desgracia, como le ocurrió a menudo a Israel y nos ocurre también a nosotros, es fácil no escuchar. Esto sucede cuando nos concentramos en nosotros mismos, nos preocupamos solo por nuestro beneficio, nuestra tranquilidad o nuestro bienestar, o cuando ponemos nuestra confianza solo en nuestras convicciones, costumbres y tradiciones, incluso religiosas. En esos momentos no nos confiamos al Señor ni a su Palabra, quien sin embargo no deja de enviar a sus profetas para sacudir la sordera y la dureza de corazón de los israelitas. Dios conoce muy bien nuestra debilidad, pero no se resigna: continúa teniendo la ambición de cambiar nuestro corazón, de ensanchar nuestra mente, de hacernos partícipes de sus pensamientos y su obra. Por eso pide al profeta que hable al pueblo con claridad, sin esconder nada: "Esta es la nación que no ha escuchado la voz del Señor su Dios, ni ha querido aprender. Ha perecido la lealtad, ha desaparecido de su boca". La insistencia del Señor en enviar a los profetas es similar a la del sembrador de la parábola evangélica, que no deja de salir a sembrar la semilla por todas partes, con la esperanza no solo de que arraigue, sino de que incluso dé fruto abundante.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
