Lectura de la Paraula de Déu
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Osees 14,2-10
Israel, torna al Senyor, el teu Déu!
La teva culpa t'ha fet ensopegar.
Torna al Senyor
i porta-li com a ofrena aquestes paraules:
"Perdona totes les nostres culpes
i accepta'ns el bo i millor;
en comptes de vedells, t'oferim
la pregària dels nostres llavis.
Assíria no ens pot salvar,
ni ens salvarà cap esquadró de cavallers,
ni direm a l'obra de les nostres mans
que és el nostre Déu.
Tu, Senyor, et compadeixes dels orfes."
Diu el Senyor:
"Jo els guariré de la seva infidelitat
i els estimaré amb tot el cor.
Ja no estic indignat amb ells.
Seré per a Israel com la rosada;
florirà com el lliri
i la seva soca arrelarà com la dels àlbers.
Els seus rebrots creixeran,
i tindrà la ufana de l'olivera
i la fragància del Líban.
Es refaran els qui visquin a la seva ombra,
seran fecunds com el blat,
creixeran com una parra
i es parlarà d'ells com del vi del Líban.
Efraïm, què tinc a veure amb els ídols?
Sóc jo qui respon i vetlla per tu.
Sóc com una savina frondosa:
els teus fruits vénen de mi."
?Qui és prou savi per a entendre això,
prou intel?ligent per a comprendre-ho?
Els camins del Senyor són planers,
i els homes justos els segueixen,
però hi ensopeguen els qui no són fidels.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
La Cuaresma es el tiempo del retorno, lo subraya incluso este pasaje del profeta Oseas, que exhorta a Israel: "Vuelve, Israel, al Señor tu Dios, pues tus culpas te han hecho caer" (v. 2). Es un tiempo realmente oportuno para examinarnos a nosotros mismos y darnos cuenta, una vez más, de lo grande que es la misericordia de Dios, y lo decisiva que es su Palabra para nuestra vida. Escuchando las Sagradas Escrituras comprendemos nuestro pecado y aprendemos a dirigirnos al Señor. El profeta aconseja al pueblo: "Preparaos unas palabras, y volved al Señor" (v. 3). Podríamos decir que es una indicación de cómo volver al Señor: se trata de hacer espacio en nuestra mente y en nuestro corazón a la Palabra que Dios mismo nos dirige. De hecho, el pecado inicia su camino de destrucción de la alianza cuando dejamos de escuchar la Palabra de Dios para escuchar otras palabras, otras indicaciones. Oseas se lo explica a los israelitas poniendo en sus labios las palabras para dirigirse a Dios: "Asiria no nos salvará, no montaremos a caballo, y no diremos más "Dios nuestro" a la obra de nuestras manos" (v. 4). El retorno a Dios, que el profeta y este tiempo nos piden, es precisamente volver a estar junto al Señor y escucharlo. Y se lo repite: "Yo sanaré su infidelidad, los amaré graciosamente; pues mi cólera se ha apartado de él" (v. 5). El Señor parece contentarse simplemente con nuestra cercanía cariñosa. Podríamos decir que basta realmente poco para que él se conmueva y nos colme de su amistad.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
