LA PREGÀRIA CADA DIA

Lunes santo
En la basílica de Santa María de Trastevere se reza por la paz.

Lectura de la Paraula de Déu

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Joan 12,1-11

Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s'omplí de la fragància d'aquell perfum.
Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué:
-Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres?
Això ho va dir no perquè s'interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre i, com que tenia la bossa dels diners, robava el que hi tiraven.
Jesús digué:
-Deixa-la! Ella ha guardat aquest perfum per al dia de la meva sepultura. De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres; en canvi, a mi, no sempre em tindreu.
Una gran multitud de jueus van saber que Jesús era allà i van anar-hi, no solament per ell, sinó també per veure Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Llavors els grans sacerdots van decidir de matar també Llàtzer, perquè per causa d'ell molts jueus venien i creien en Jesús.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

El Evangelio de Juan abre el relato de la Pasión con la narración de la cena en Betania, en casa de Marta, María y Lázaro, una familia muy querida por Jesús. En esos días de dura lucha con los fariseos y los sacerdotes del templo, la casa de aquellos amigos se había convertido para él en un lugar de reposo. Al igual que para nosotros, faltan tan solo seis días para la Pascua, y Jesús se encuentra nuevamente cenando con ellos. En un cierto momento de la cena, María se levanta, se acerca a Jesús, se arrodilla a sus pies, los unge con un perfume muy caro y luego los seca con sus cabellos. Es un gesto de amor que perfuma de forma gratuita y llena la casa. Cada gesto de amor, incluso el más pequeño, expande su perfume, su fuerza. Sin embargo, Judas observa este gesto con malos ojos, pues para él no es una manifestación de amor sino un derroche. La avidez, el deseo de poseer, le ciegan. Jesús responde directamente a Judas: "Déjala". Aquel ungüento anticipa el óleo con el que su cuerpo será ungido antes de la sepultura. En efecto, dentro de poco empieza su vía crucis, hasta la muerte. De entre todos ellos, solo María ha comprendido que Jesús va a ser condenado a muerte, y por eso necesita un cariño y una cercanía especial, exagerada, como siempre lo es el amor apasionado. En ese gesto tan tierno y lleno de amor, un amor que se construye a base de gestos simples y concretos, se simboliza el camino de la salvación: estando junto a los pobres, los débiles, los ancianos, estamos junto al mismo Jesús. Es en este sentido que Jesús dice: "Los pobres los tendréis siempre con vosotros". Ellos podrían decirnos cuánto necesitan el perfume de la amistad y el cariño.