LA PREGÀRIA CADA DIA

Recuerdo de la conversión de Pablo en el camino de Damasco. Recuerdo también de Ananías, que bautizó a Pablo, predicó el Evangelio y murió mártir. Hoy concluye la Semana de Oración por la Unidad de los Cristianos. Recuerdo especial de las comunidades cristianas de Asia y Oceanía.

Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Fets dels Apòstols 9,1-22

Llavors Saule, respirant encara amenaces i mort contra els deixebles del Senyor, anà a trobar el gran sacerdot i li demanà cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se'n presos a Jerusalem els qui trobés adherits al Camí del Senyor, tant homes com dones.
Quan Saule arribava prop de Damasc, de sobte l'envoltà una llum fulgurant que venia del cel. Va caure a terra i sentí una veu que li deia:
-Saule, Saule, per què em persegueixes?
Ell preguntà:
-Qui ets, Senyor?
Ell li respongué:
-Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. Aixeca't, entra a la ciutat, i allà et diran el que has de fer.
Els homes que l'acompanyaven s'havien aturat, muts d'espant; sentien la veu, però no veien ningú. Quan Saule s'aixecà de terra, per més que obria els ulls, no veia res. Ells l'agafaren per la mà i el van portar fins a Damasc. Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia.
Hi havia a Damasc un deixeble que es deia Ananies. En una visió, el Senyor el cridà:
-Ananies!
Ell respongué:
-Aquí em tens, Senyor.
El Senyor li digué:
-Aixeca't, vés al carrer anomenat Recte, a casa de Judes, i pregunta per Saule de Tars: està pregant, i en una visió ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans perquè recobrés la vista.
Ananies replicà:
-Senyor, he sentit contar a molts tot el mal que aquest home ha fet al teu poble sant de Jerusalem, i ara, aquí, té plens poders dels grans sacerdots per a endur-se'n presos tots els qui invoquen el teu nom.
El Senyor li digué:
-Vés-hi, que aquest home és l'instrument escollit perquè porti el meu nom davant les nacions paganes i els seus reis, i davant els israelites. Jo li faré veure tot el que haurà de sofrir pel meu nom.
Aleshores Ananies hi anà, entrà a la casa, li va imposar les mans i li digué:
-Saule, germà, Jesús, el Senyor, el qui se't va aparèixer pel camí quan venies, m'envia perquè recobris la vista i siguis omplert de l'Esperit Sant.
A l'instant li caigueren dels ulls una mena d'escates i recobrà la vista. Llavors mateix s'aixecà i es va fer batejar. Després prengué aliment i recobrà les forces.
Saule es va quedar alguns dies amb els deixebles que vivien a Damasc, i ben aviat es posà a predicar a les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu. Tothom qui el sentia no se'n sabia avenir i deia:
-?No és aquest el qui a Jerusalem volia destruir tots els qui invoquen el nom de Jesús? ?No havia vingut aquí precisament per endur-se'ls empresonats als grans sacerdots?
Però Saule agafava cada dia més coratge i, demostrant que Jesús és el Messies, deixava confosos els jueus que vivien a Damasc.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

La conversión de Pablo es uno de los episodios más conocidos del Nuevo Testamento. Para subrayar su importancia, Lucas cuenta tres veces cómo Pablo cambió su vida y se constituyó en testigo de Jesús resucitado, apóstol de la Palabra. Pero, ?qué significa recordar una conversión, un cambio? Nosotros muchas veces nos descubrimos como hombres y mujeres de las costumbres. Los cambios nos asustan. Estamos ligados al presente y debemos reconocer que la situación de incertidumbre de nuestro mundo nos vuelve inquietos hacia el futuro. Pero en realidad precisamente la historia de Pablo nos habla de la fuerza extraordinario del Evangelio que cambia el corazón y sigue cambiándolo, que no se resigna a lo que somos y que nos prepara siempre para vivir el futuro. Pablo, Saulo según el nombre que tenía antes de la conversión, era un hombre fuerte, con autoridad, como él mismo dirá, "encarnizado" (Ga 1,13), es decir, seguro de sus convicciones y de sus ideas. En el encuentro con Jesús, en aquella caída por el camino de Damasco, experimenta el límite, la fragilidad, la necesidad de los demás. La conversión, el cambio, no son nunca la consecuencia solo de un acontecimiento, sino que es un proceso. Y es bello que Pablo descubra a Jesús a quien perseguía a través de la comunidad de Damasco. Pablo no se convierte solo, necesita una comunidad que le acompañe, hermanos como Ananías que lo acojan y lo ayuden, y es allí donde el apóstol comprenderá una gran verdad que luego comunicará en la Carta a los Corintios: "cuando soy débil, entonces es cuando soy fuerte" (2 Co 12,10). En la debilidad, que tantas veces nos asusta y que queremos alejar, se esconde la fuerza a través de la cual podemos experimentar la fuerza de la Palabra de Dios que genera esperanza, amistad, solidaridad, y todos esos signos que acompañan a los que viven y anuncian esta Palabra.