Comienza la semana de oración por la unidad de los cristianos. Recuerdo especial de la Iglesia católica.
Comienza la semana de oración por la unidad de los cristianos. Recuerdo especial de la Iglesia católica.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Hebreus 4,12-16
La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l'ànima i l'esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del cor. En tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament: tot és nu i descobert davant els ulls d'aquell a qui hem de donar comptes.
Així, doncs, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que ha travessat els cels.
No tenim pas un gran sacerdot incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, de manera semblant a nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar. Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu, perquè es compadeixi de nosaltres i ens concedeixi, quan sigui l'hora, la gràcia i l'ajuda que necessitem.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El autor de la carta a los Hebreos, este singular predicador, elogia la Palabra de Dios que es "viva y eficaz, y más cortante que espada alguna de dos filos. Penetra hasta la división entre alma y espíritu, articulaciones y médulas; y discierne sentimientos y pensamientos del corazón". La Palabra de Dios nos comprende mucho más de cuanto nosotros nos comprendemos a nosotros mismos. Por esto el discípulo está invitado a confiar en ella si quiere conocer la profundidad de su corazón. De hecho, en la Escritura es Dios mismo quien habla. Cuando se escucha la Palabra de Dios y se hace propia, esta penetra dentro del alma y la corta, la divide, porque nos lleva a ver el mal que hacemos y el bien que no perseguimos. Pero quien acepta hacerse discípulo de la Palabra y cambia su vida para amoldarla a los sentimientos de Dios, encuentra misericordia, perdón, gran alegría y amistad con Dios y con los hermanos. En la segunda parte del pasaje hay una afirmación del predicador que quiere animar a los lectores cristianos que están viviendo un momento difícil a causa de las fuertes oposiciones de los ambientes hostiles al Evangelio. Jesús conoce bien nuestras dificultades y nuestras debilidades porque "ha sido probado en todo como nosotros, excepto en el pecado". Su compasión por nosotros nace del hecho que él ha venido para habitar en medio de nosotros y ha conocido en su propia carne nuestra debilidad, que, en su compasión, ha llevado con su cuerpo hasta el cielo.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
