Lectura de la Paraula de Déu
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Ezequiel 18,21-28
"Però si el malvat s'aparta de tots els pecats que cometia, si observa tots els meus preceptes, viu rectament i obra el bé, no morirà pas, sinó que viurà. No li tindré en compte cap de les infidelitats que havia comès, sinó el bé que ha fet, i viurà. ?Us penseu que desitjo la mort del malvat? De cap manera. Jo, el Senyor Déu, us ho asseguro: el que jo vull és que abandoni els mals camins i que visqui.
"En canvi, si el just deixava d'obrar el bé i cometia les culpes i les accions abominables que comet el malvat, ?us penseu que viurà? No li tindré en compte el bé que havia fet: morirà per la seva infidelitat i pels pecats que haurà comès.
"Vosaltres dieu: "La manera d'obrar del Senyor no va ben encaminada." Escolta'm bé, poble d'Israel: Quina manera d'obrar va desencaminada, la meva o la vostra? Si el just deixa de fer el bé, comet el mal i mor, mor per culpa del mal que ha comès. Però si el malvat deixa de cometre el mal, viu rectament i obra el bé, salvarà la vida. Si reconeix les seves infidelitats i se'n converteix, no morirà pas, sinó que viurà.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
"?Por qué no carga el hijo con la culpa de su padre?" Esta pregunta referida por Ezequiel expresa una mentalidad muy común también hoy, cuando se juzga a una persona por sus orígenes familiares o por el mal cometido por otros. Y a menudo el juicio se convierte en una condena que marca a las personas para toda la vida. En cambio, la palabra del profeta afirma con extrema claridad que la responsabilidad del bien y del mal cometidos es siempre personal. Nadie es malvado por el mal cometido por familiares, conocidos o cualquier otra persona. El profeta pone de manifiesto la gran misericordia de Dios, que permite a todos cambiar y convertirse. Nadie está condenado a permanecer prisionero de su propia condición. La misericordia de Dios no conoce imposibles, no tiene límites. El Señor siempre está dispuesto a perdonar, pero es indispensable que el pecador reconozca el mal cometido. Es bueno que el hombre sea consciente de los instintos egocéntricos que habitan en su corazón, y que se dirija a Dios para ser ayudado a no desviarse de su ley. Todos los creyentes deben estar atentos a sí mismos: cada día somos llamados a elegir entre el bien y el mal. Cada creyente debe asumir ante Dios, cada día, la responsabilidad de sus acciones y de sus elecciones. Dios está siempre dispuesto a perdonar, pero pide a cada uno que sea responsable de lo que hace.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
