LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la vigília
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària de la vigília
Dissabte 29 de març


Lectura de la Paraula de Déu

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Osees 6,1-6

"Veniu, tornem al Senyor:
ell, que ens ha trossejat, ens guarirà;
ell, que ens ha ferit, ens embenarà.
Ens tornarà la vida en dos dies,
el dia tercer ens farà aixecar
i viurem a la seva presència.
Maldem per conèixer el Senyor:
ell està a punt d'aixecar-se com l'aurora;
ens arribarà com pluja de tardor,
com el ruixat de primavera
que amara la terra."
"El Senyor respon:
Què he de fer amb tu, Efraïm?
Què he de fer amb tu, Judà?
L'amor que em teniu és com la boira del matí,
com la rosada que aviat desapareix.
Per això els he afaiçonat valent-me dels profetes;
les paraules dels meus llavis els han dut la mort,
però el meu designi brilla com la llum:
el que jo vull és amor i no sacrificis,
coneixement de Déu i no holocaustos.

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

El camino de conversión y de retorno al Señor no nace de nosotros, ni de un deseo de perfección personal. En la decisión de regresar a Dios está ya la conciencia de que es el Señor quien nos salva, quien nos cura y nos sostiene, y que su juicio es de perdón, no de condena. Esta certeza acompaña a quien se arrepiente del pecado. El profeta parece indicar además la necesidad de un itinerario: el perdón y la propia curación no son un hecho automático, requieren una progresión, un camino hecho de conciencia, de examen, de decisiones a tomar, de costumbres a abandonar. Podríamos decir que es todo lo que el tiempo de Cuaresma nos ha invitado a hacer. El texto habla de dos días de espera, y después de un tercero para levantarse y emprender un nuevo camino. En la tradición espiritual de la Iglesia podemos encontrar muchas indicaciones en este sentido. La conversión no es un hecho instantáneo sino, precisamente, un itinerario cuyas etapas se desarrollan durante días. El profeta hace decir: "Conozcamos, corramos tras el conocimiento del Señor: su salida es cierta como la aurora; vendrá a nosotros como la lluvia temprana, como la lluvia tardía que riega la tierra" (v. 3). Quiere decir que no podemos demorarnos, no podemos perder tiempo ni posponerlo: este es el tiempo oportuno. Hay prisa por cambiar el corazón porque el Evangelio debe ser anunciado, porque los pobres esperan, porque el mundo necesita una palabra de esperanza. No es el momento de ser perfectos sino misioneros, de sentir las expectativas de cambio para uno mismo y para el mundo. En ese sentido la conversión personal tiene una dimensión comunitaria y social ineludible. No nos convertimos simplemente para asegurarnos nuestra propia salvación, nos convertimos al Señor para caminar con él por los caminos del mundo predicando el Evangelio y curando toda enfermedad y dolencia.

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.