LA PREGÀRIA CADA DIA

Miércoles Santo

Lectura de la Paraula de Déu

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Si morim amb ell també viurem amb ell,
si som constants amb ell, amb ell regnarem.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Mateu 26,14-25

Llavors un dels Dotze, l'anomenat Judes Iscariot, se n'anà a trobar els grans sacerdots i els digué:
-Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús?
Ells li van oferir trenta monedes de plata. I des d'aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo.
El primer dia dels Àzims, els deixebles anaren a dir a Jesús:
-On vols que et fem els preparatius per a menjar el sopar pasqual?
Ell respongué:
-Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: "El Mestre diu: La meva hora és a prop. Faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva."
Els deixebles van complir el que Jesús els havia ordenat i prepararen el sopar pasqual.
Arribat el capvespre, Jesús es posà a taula amb els Dotze. Mentre sopaven, digué:
-En veritat us ho dic: un de vosaltres em trairà.
Molt entristits, li anaven preguntant, l'un rere l'altre:
-?No sóc pas jo, Senyor?
Jesús respongué:
-Un que suca amb mi al mateix plat és el qui em trairà. El Fill de l'home se'n va, tal com l'Escriptura ha dit d'ell, però ai de l'home que el traeix! A aquest home, més li valdria no haver nascut.
Judes, el qui el traïa, li preguntà:
-?No sóc pas jo, rabí?
Ell li respongué:
-Tu ho has dit.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Si morim amb ell també viurem amb ell,
si som constants amb ell, amb ell regnarem.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

El relato de la traición de Judas suscita siempre sentimientos de dolor y desconcierto. Judas llega a vender a su maestro por treinta denarios (el precio del rescate de un esclavo). ¡Cuánta amargura hay en las palabras iniciales del Evangelio que hoy hemos leído: "Uno de los Doce"! Sí, uno de los más amigos. Uno a quien Jesús había escogido, a quien había amado y de quien se había preocupado, y a quien también había defendido de los ataques de los enemigos. Ahora es precisamente él quien le vende a los enemigos. Judas se había dejado seducir por la riqueza, alejándose del maestro hasta idear la traición y luego llevarla a cabo. Jesús, por lo demás, había dicho claramente: "No podéis servir a Dios y al Dinero" (Mt 6,24). Judas acaba prefiriendo finalmente lo segundo, y se encamina por esa vía. Jesús sabe bien lo que le espera: "Mi tiempo está cerca". Pide a los discípulos que preparen la cena pascual, la cena del cordero. Con esta decisión Jesús muestra que en realidad no era Judas quien le "entrega" a los sacerdotes, sino que es él mismo el que se "entrega" a la muerte por amor a los hombres. La petición de amor de aquella tarde continúa resonando en los oídos de todos los discípulos, de todos los hombres. La pasión de Jesús no ha terminado. La necesidad de amor se eleva sobre todo de los pobres, de los débiles, de los que están solos y de los excluidos. Todos debemos tener cuidado de alejar de nosotros ese instinto de traición que se esconde en el corazón de cada persona. Incluso Judas, aquella tarde, para esconder su intención a los demás, se atreve a decir: "?Soy yo acaso, Rabbí?". Interroguémonos sobre nuestras traiciones, no para dejarnos abrumar por ellas, sino para unirnos aún más a Jesús, que continúa cargando con los pecados del mundo sobre sus espaldas.