Lectura de la Paraula de Déu
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Deuteronomi 26,16-19
"Avui el Senyor, el teu Déu, et mana que observis aquests decrets i aquestes prescripcions: compleix-los i posa'ls en pràctica amb tot el cor i amb tota l'ànima. Avui has fet que el Senyor es comprometi a ser el teu Déu; i tu seguiràs els seus camins, observaràs els seus decrets, els seus manaments i les seves prescripcions, i escoltaràs la seva veu. I avui el Senyor ha fet que tu et comprometis a ser el seu poble, la seva heretat preferida, tal com t'havia promès; i tu compliràs tots els seus manaments. Ell et vol fer superior en dignitat, fama i glòria a totes les nacions que ha creat. Vol que siguis un poble consagrat a ell, el Senyor, el teu Déu, tal com t'havia promès.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Nos encontramos ante uno de los puntos centrales de la teología del Deuteronomio y de los libros que siguen, de Josué hasta el segundo libro de los Reyes. Toda la historia de Israel está marcada por la visión de la estrecha relación que Dios ha elegido establecer con Israel, y que pide ser correspondida. El Señor ha elegido a ese pequeño pueblo para "consagrarlo" a su nombre; por tanto lo "ha separado" (este es el significado de la palabra santo) de los otros pueblos de la tierra para hacer de él su pueblo, como se lee en el capítulo séptimo: "No porque seáis el más numeroso de todos los pueblos se ha prendado el Señor de vosotros y os ha elegido, pues sois el menos numeroso de todos los pueblos; sino por el amor que os tiene" (Dt 7, 7-8). La alianza con Dios implica la fidelidad a la Ley, como se afirma claramente: "Él será tu Dios y tú seguirás sus caminos, observarás sus preceptos, sus mandamientos y sus normas, y escucharás su voz". Todo se apoya en la escucha, en la escucha recíproca. La profesión de fe de Israel, que todos los judíos recitan aún hoy, comienza con las palabras: "Escucha, Israel: el Señor nuestro Dios es el único Señor" (Dt 6,4). Observar las leyes, seguir los caminos de Dios, es posible solo poniéndose en actitud de escucha. El tiempo de Cuaresma es un tiempo oportuno para ponerse delante del Señor para escuchar su palabra de vida. Solo en esta perspectiva podremos convertir nuestro corazón y confiar nuestra vida a Dios para que sea su único Señor.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
