LA PREGÀRIA CADA DIA

II de Cuaresma

Primera Lectura

Gènesi 15,5-12.17-18

Després el Senyor va fer sortir Abram fora de la tenda i li digué:
-Mira el cel i compta les estrelles, si és que les pots comptar. Doncs així serà la teva descendència.
Abram va creure en el Senyor, i el Senyor li ho comptà com a justícia. Després li va dir:
-Jo sóc el Senyor, que t'he fet sortir d'Ur de Caldea per donar-te aquest país en possessió.
Abram preguntà:
-Senyor Déu, com puc saber que l'he de posseir?
Ell va respondre:
-Porta'm una vaca, una cabra i un moltó, tots de tres anys, una tórtora i un colomí.
Abram els hi va dur, els partí per la meitat i va posar cada meitat enfront de l'altra, però no va partir els ocells. Uns voltors es volien abatre sobre els cossos morts, però Abram els allunyava.
Quan el sol estava a punt de pondre's, Abram va caure en un son profund, i es va apoderar d'ell una esgarrifança i una gran obscuritat. Quan el sol s'hagué post i es va estendre la foscor, un forn fumejant i una torxa de foc van passar entre els animals partits. Aquell dia el Senyor va fer una aliança amb Abram tot dient:
-Dono aquest país als teus descendents, des del torrent d'Egipte fins al gran riu, el riu Eufrates:

Salm responsorial

Salm 26 (27)

Antífona

Senyor, no t'amaguis lluny de mi.

? El Senyor m'il?lumina i em salva:
qui em pot fer por?

? El Senyor és el mur que protegeix la meva vida:
qui em pot esfereir?

? Quan m'envesteix la gent malvada
per devorar-me sencer,

? són ells, els enemics, els meus rivals,
els qui ensopeguen i cauen.

? Ni que acampi contra mi tot un exèrcit,
el meu cor no tindrà por;

? per més que em declarin la guerra,
jo em sentiré confiat.

? Una cosa he demanat al Senyor
i la desitjo amb tota l'ànima:

? poder viure a la casa del Senyor
tots els dies de la vida,

? per fruir-hi de l'encís del Senyor
i vetllar pel seu temple.

? Ell m'amaga al seu recer
el dia de la desgràcia;

? m'encobreix al fons de la seva tenda,
em porta dalt la roca inaccessible.

? I ara aixeca el meu cap
sobre els enemics que m'envolten;

= a casa d'ell ofereixo sacrificis, †
ofereixo sacrificis de victòria,
himnes i càntics en honor del Senyor.

? Escolta, Senyor, escolta el meu clam,
compadeix-te de mi, respon-me.

= Tu em parles dintre el cor i em dius: †
?Busqueu la meva mirada!?
Buscar-la és el que vull, Senyor.

= No m'amaguis la mirada, †
no t'indignis fins a rebutjar el teu servent,
tu que ets el meu ajut.

? No em deixis abandonat,
Déu meu, salvador meu.

? Si mai m'abandonessin pare i mare,
el Senyor em recolliria.

= Ensenya'm, Senyor, la teva ruta, †
guia'm per camins planers,
lluny dels qui em detesten.

= No em deixis a mercè dels adversaris: †
es presenten falsos testimonis
que respiren violència.

? N'estic cert, fruiré en el país de la vida
de la bondat que em té el Senyor.

= Espera en el Senyor; †
sigues fort, que el teu cor no defalleixi.
Espera en el Senyor.

Segona Lectura

Filipencs 3,17-4,1

Germans, sigueu imitadors meus i fixeu-vos en els qui viuen segons el model que teniu en nosaltres. Us ho he dit sovint i ara ho repeteixo amb llàgrimes als ulls: molts viuen com a enemics de la creu de Crist. La seva fi serà la perdició, el seu déu és el ventre, i posen la seva glòria en les parts vergonyoses. Allò que els mou són coses terrenals. Nosaltres, en canvi, tenim la nostra ciutadania al cel, i és d'allà que esperem el Salvador, Jesucrist, el Senyor. Ell transformarà el nostre pobre cos i el configurarà al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa amb què ell sotmetrà a si mateix tot l'univers.
Així, doncs, germans meus estimats i enyorats, vosaltres que sou el meu goig i la meva corona, manteniu-vos ferms en el Senyor, estimats meus.

Lectura de l'Evangeli

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Lluc 9,28-36

Uns vuit dies després d'haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, l'aspecte del seu rostre va canviar i el seu vestit es tornà d'una blancor esclatant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s'havia d'acomplir a Jerusalem. A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que estaven al seu costat. Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué:
-Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
No sabia què deia. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s'esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol.
Llavors va sortir del núvol una veu que deia:
-Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.
Així que s'hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol.
Ells guardaren silenci, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Homilia

La transfiguración, situada en el corazón del viaje de Jesús hacia Jerusalén, tiene lugar justo después del primer anuncio de la pasión, un anuncio cuyo sentido los discípulos no habían comprendido. Podemos imaginar la sensación de soledad experimentada por Jesús en ese momento, y su necesidad de la ayuda del Padre para cumplir la misión que le había confiado. Lucas señala que "unos ocho días después de estas palabras" Jesús subió al monte a rezar, llevando consigo a los tres discípulos más cercanos a él. Y sucedió que "mientras oraba, el aspecto de su rostro se mudó, y sus vestidos eran de una blancura fulgurante" (Lc 9,29). Es un acontecimiento espiritual que experimenta Jesús mientras reza: su rostro se vuelve luminoso no porque se vea iluminado desde fuera sino porque se convierte en fuente de luz. Incluso sus vestidos se habían vuelto luminosos. El verbo griego utilizado significa literalmente "lanzar rayos", y se utilizaba raramente. En este trágico momento, con tantas guerras abiertas, los rayos de la transfiguración se contraponen a los causados por las bombas, para recordarnos los rayos de luz que brotan de los gestos de paz, de amor, de fraternidad. Sí, la transfiguración es la antiguerra. En efecto, Jesús en este momento hablaba de "su partida, que iba a cumplir en Jerusalén", interrogando a las Escrituras (Moisés y Elías) para comprender la voluntad del Padre y cumplirla hasta el final.
La transfiguración de Jesús nos recuerda que la oración nos transfigura, cambia nuestros corazones y toda la historia en la que estamos inmersos. Es una página del Evangelio que resplandece con mayor fuerza en nuestro tiempo, en el que los hombres confían a las armas la tarea de cambiar la realidad. Aumenta cada vez más la pasión por la guerra, en lugar de por la paz y la búsqueda de los caminos que pueden conducir a ella. Dejémonos transfigurar el corazón y los vestidos para contribuir así a la transfiguración de la vida de los hermanos y las hermanas. No nos dejemos vencer por el sueño, es necesario que despertemos de los pensamientos tristes y resignados que inducen a pensar que "no se puede hacer nada", o peor, que "la solución está en las armas". La oración transfigura los corazones y los libera de pensamientos violentos. Es verdad, es una fuerza débil, y sin embargo tiene el poder de iluminar la oscuridad del odio y de la fuerza ciega de las armas. Custodiemos la luz y perseveremos en la oración, que abre los ojos y da fuerza a los corazones. También nosotros, al igual que Pedro, diremos agradecidos y estupefactos: "Maestro, bueno es estarnos aquí. Podríamos hacer tres tiendas, una para ti, otra para Moisés y otra para Elías". Pedro se había dejado involucrar en aquella experiencia espiritual de Jesús. Cada oración es una experiencia de transfiguración que nos hace similares a Jesús.
La santa liturgia es nuestro Tabor. Aquí, si escuchamos al Hijo de Dios, somos transfigurados: nuestra vida y nuestro corazón se hacen más semejantes a él, sus sentimientos penetran en nuestro corazón, sentimos su misma compasión, compartimos su esperanza de cambio para el mundo.